Alba Valor, primera alumna de l’estat als premis Enjoia’t

L’estudiant de 2n de batxillerat de l’institut Bellera ha participat al concurs amb la joia ‘Tribal’, inspirada en la tribu ‘padaung’.

Alba Valor, veïna de Canovelles i estudiant de 2n de batxillerat a l’institut Celestí Bellera, s’ha convertit en la primera alumna de batxillerat de tot l’estat espanyol que s’ha presentat als premis Enjoia’t, un certamen internacional únic en l’àmbit de la joieria, que va néixer fa 20 anys i que premia cada any el treball de professionals joiers i estudiants.

La joia ‘Tribal’ de l’Alba, de només 17 anys, va ser seleccionada com la millor peça conceptual i tècnicament resolta de les presentades per l’institut Bellera de Granollers.

Per què vas decidir presentar-te a ‘Enjoiat’14’?

A batxillerat havíem realitzat el projecte ‘Joia’, dins l’àrea de Disseny i es va presentar l’ocasió de presentar les peces als premis internacionals. Va ser la meva professora, Anna Estany, la que em va animar i la comissió la que, finalment, va decidir que el meu projecte era el millor per presentar al concurs.

Pel qui no ho coneguin, ens podries explicar que és ‘Enjoia’t’?

Enjoia’t va néixer fa 20 anys i són uns premis internacionals, únics en el seu àmbit de la joieria, que premien tan a professionals com a estudiants. A més, és un important punt de trobada d’artistes i un aparador on exposar i mostrar al públic les teves peces i projectes.

Com definiries la teva joia?

La peça presentada es diu Tribal i la vaig realitzar juntament amb altres joies en un projecte a l’assignatura de Disseny. Del conjunt realitzat, la joia que vaig desenvolupar més en profunditat va ser el collar presentat. La definiria com una joia contemporània, elegant, renovada… Està feta de filferro i llautó i envernissada amb pintura daurada. Uns materials de baix cost però amb un disseny que feien de la joia una peça única, senyorial i impactant.

ok3Per què una joia amb estil tribal?

La idea general del meu projecte ‘Joia’ era treballar les joies tradicionals de la tribu padaung o “dones de coll alt”, que portaven aquest adorn al coll. Agafant aquesta idea de base vaig modificar-la perquè la joia fos més còmoda i destaqués per un nou disseny, diferent al d’aquesta tribu.

Què és la padaung?

Les padaung és una tribu situada a la frontera de Tailàndia que pertany al grup dels Karen. Aquests tenen una peculiaritat, que són els seus colls allargats per uns cèrcols de bronze. El motiu perquè les dones portessin aquest complement era que servia per evitar les mossegades dels depredadors, tot i que aquesta antiga teoria no està confirmada. Un altre teoria explica que amb aquesta peça feia lletja la dona i evitaven que fossin esclavitzades per altres tribus. Tot i que tampoc és acceptada aquesta teoria ja que per a ells una dona amb aquest adorn es veu més maca i amb més prestigi, de fet, si alguna dona es nega a posar-se aquest complement no es considera de la tribu.

Aquest adorn se’ls hi comença a ficar als cinc anys, afegint cada dos anys un anell més, fins que el coll de la dona és al màxim i no admet més. Si la dona es treia la peça, podria trencar-se el coll ja que els músculs i els ossos estan adaptats als anells fins al punt que depenen directament d’aquest.

Amb quina intenció has basat la teva joia en aquesta tradició?

Avui dia, aquesta tradició s’ha convertit en una atracció pel turisme, que la veu una tradició exagerada. És per aquest motiu que he volgut crear una col·lecció inspirada en aquest adorn. Volia portar aquesta peça a altres llocs del món, perquè no es vegi com una cosa estranya sinó com una ‘moda’ més. A més, penso que aquest adorn no fa lletges a aquestes dones, sinó que els hi dona una peculiaritat molt original i maca.

Com descriuries el procés de creació de la teva joia?

Va ser un procés intens, va durar 5 mesos en total. Vaig realitzar un llibre d’artista, el qual era la meva principal eina de treball. Allà escrivia totes les idees que tenia en qualsevol moment del dia, si trobava algun material o alguna cosa m’inspirava, l’enganxava allà mateix, retallava tot tipus de fotos… Un cop vaig tenir la idea clara de la joia la vaig realitzar conjuntament amb la joieria Tasmània, a qui va agradar molt el meu projecte i van voler seguir-ho en tot moment i col·laborar en ell. Gràcies al taller Tasmània he après moltes tècniques de joieria i he tingut accés a màquines pròpies d’aquesta branca. Un cop acabada la peça vam estudiar com fer una marca o logotip per a la joia, conjuntament amb un packaging i el book fotogràfic.

La joia anava acompanyada d’un book de fotos, com va ser l’experiència de protagonitzar un reportatge com aquest?

La idea era vendre la joia amb aquestes fotografies. Per això vaig haver de tenir en compte molts detalls: on fer-ho, quina escenografia s’adaptava més al projecte, quina roba havia de portar, el pentinat, el maquillatge, estudiar els angles de la fotografia, el color que volia que tingués aquesta escenografia… A més, vaig estudiar a fons la vida, costums, vestimenta… de les dones padaung. Vaig realitzar jo mateixa la roba per tal que s’adaptés al màxim a la meva idea. Per sort vaig tenir també l’ajuda d’una companya, que va realitzar les fotografies, va aportar una bona càmera i panells per a la llum.

T’has convertit en la primera alumna de batxillerat de tot l’estat que es presenta a aquests premis. Com ho has viscut?

És una experiència totalment única i incomparable. En cap moment havia pensat que el projecte que feia a l’assignatura de Disseny podria arribar a un concurs internacional però gràcies a la confiança que va dipositar en mi la meva professora, vaig animar-se a presentar-me al concurs en nom de l’ institut Celestí Bellera.

Malauradament no et trobes entre els 20 seleccionats per optar al premi. Tot i així, amb ‘Tribal’, has demostrat al món el teu talent, esforç i creativitat.

Estic molt orgullosa i contenta del resultat. Sé que són uns premis internacionals i que el nivell és altíssim.  Per tant, arribar fins on he arribat ja és per a mi un gran triomf. Ara em toca seguir treballant. Ha estat un molt bon resultat per ser el meu primer projecte de joieria contemporània.

Quins objectius de futur t’has marcat?

Fa anys que m’interessa l’educació infantil com per dedicar-m’hi, tot i que en aquest últim any de batxillerat el disseny m’ha inspirat molt i potser podria encaminar-me cap a aquesta branca.

Text i fotos: Servei de Comunicació de l’Ajuntament de Canovelles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *