Carta oberta a l’expresident Felipe González

Manel Mas.

Manel Mas.

Li faig avís de recepció de la seva carta dirigida a mi i als meus conciutadans catalans, siguin aquests oriünds o arribats a aquesta terra que els va donar l’oportunitat que no van tenir en els seus llocs d’origen.

Ens diu que no ens deixem portar a una aventura il·legal i irresponsable que posa en perill la convivència dels catalans i la resta dels espanyols. Insisteix, com gairebé tots els polítics unionistes, que estarem millor junts que separats i reconeix la diversitat com una riquesa compartida. També ens agraeix el suport que va rebre de Catalunya mentre va estar al capdavant del govern en la seva qualitat de president.

Diu que Espanya no seria la mateixa sense Catalunya i aquesta tampoc seria el que és, lliure i independent. Diu que no aconseguirem trencar la legalitat existent. Que ningú ens permetrà una política de fets consumats i, menys encara, trencant la legalitat vigent. Diu, també, que no està d’acord amb l’immobilisme del govern actual, tancat al diàleg i la reforma. Permeti’m dir-li que això darrer és l’única cosa coherent que he llegit en la seva carta.

Com a polític i advocat que és, deu estar d’acord que la llei ha de complir-se a tots els nivells i per tots els estaments, siguin els que siguin. Aquesta i moltes altres són les raons que han impulsat molts ciutadans de Catalunya a voler anar-se’n d’Espanya, ja que els primers a no complir la llei han estat els diversos governs de l’Estat que, a més, han avortat l’estatut i les lleis del Parlament català mitjançant el Constitucional.

Parlava de reconèixer la diversitat com una riquesa compartida. La Constitució també ho diu, però ¿vol fer-nos creure que aquesta diversitat, en la pràctica, ha estat reconeguda? No solament no és veritat, sinó que la història, la cultura i la llengua catalanes han estat sempre menyspreades pels governs centrals.

Parla de complir la llei. Permeti’m preguntar-li: Considera els pressupostos de l’estat i l’estatut català com a lleis d’obligat compliment? Si la resposta és afirmativa, digui’m per què s’incompleixen. Té una explicació per això? Si no en té cap i el govern és el primer de no complir, per què hem de seguir junts i maltractats com a ciutadans per l’estat? No som tots iguals davant la llei? Digui’ns, vostè que hi té experiència, què hem de fer per ser tractats amb la dignitat que mereixem?

Els fets objectius demostren el dèficit fiscal permanent que patim; altres autonomies reben més ingressos dels que generen, disposen de més recursos per habitant, tenen el doble de funcionaris i poden donar més i millors serveis als seus ciutadans. No em parli de solidaritat, perquè una cosa és ser solidari i una altra de molt diferent ser una comunitat que aporta i, no obstant això, disposar de menys recursos que les que en reben.

És vergonyós que un país com Espanya inverteixi en AVE (que per cert vostè va començar) en lloc de fer-ho en investigació, ensenyament i sanitat. Importa més que, des de Madrid, es pugui viatjar a gran velocitat per tot l’estat en lloc d’invertir en el corredor mediterrani que reclama la UE? Considera just que, segons el destí d’un viatge, calgui anar a Madrid perquè Aena no permet certs vols des del Prat? El suposo assabentat que els beneficis del Prat són deu vegades superiors que els que genera Barajas.

Per acabar, senyor González, digui’m: Quin benefici obtenim els ciutadans de Catalunya pertanyent a Espanya? No em parli de lleis, perquè segons aquestes i el seu obligat compliment, Espanya seguiria tenint el seu gran imperi. Recordi que van ser espanyols i descendents seus els qui van declarar la independència de les colònies menystenint la llei espanyola. Pertanyem a Espanya per dret de conquesta, se’ns ha volgut espanyolitzar, se’ns ha prohibit moltes vegades l’ús de la nostra llengua, no ens sentim respectats i, jo particularment, no m’agrada viure allà on no se’m respecta ni aprecia.

Ens ha considerat feixistes o nazis i li ho agraeixo, ja que això m’ha permès conèixer, de debò, el que pensen personatges de la talla de Miquel Iceta i Duran Lleida que, la mar de cofois, l’han felicitat pel seu escrit.

Atentament,

Manel Mas

Jubilat

Grup d’opinió Debat Obert

debat.obert.vo@gmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *