La polèmica per la contractació de l’assessor de comunicació de Parets no s’atura

La contractació d’un assessor en comunicació institucional per part de l’Ajuntament de Parets del Vallès, ja fa tres mesos, va aixecar una polèmica que, lluny de desaparèixer en el temps, encara continua, com es pot veure en algunes xarxes socials. El debat no se centra tant en la figura del càrrec com en la persona escollida. Es tracta de Francesc De la Torre Escobar, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UAB, qui ha treballat assessorant al grup socialista en la Diputació de Barcelona i a l’exalcalde de Sabadell, el polèmic Manuel Bustos. Però al marge de la seva professionalitat, De la Torre també té una faceta política molt accentuada: és un destacat membre del PSC, que ha demanat públicament el vot per a aquesta formació i ha participat en mítings presentant a diferents candidats arreu del territori, inclòs el mateix alcalde de Parets, Sergi Mingote.

La contractació de De la Torre va ser el punt número 5 de l’ordre del dia del ple que es va celebrar el 24 de setembre passat, i el que va generar més controvèrsia entre els diferents grups municipals. La regidora de Recursos Humans, Paola Gratacós, va justificar la incorporació d’aquesta figura a l’organigrama municipal argumentant que responia a la necessitat de l’equip de govern de tirar endavant un pla de comunicació 2015-2019, relacionat amb la Llei de Transparència.

El ple va aprovar la creació d’una plaça d’assessor/a en comunicació institucional, grup A1, de la plantilla de personal eventual, amb una retribució de 45.452,12 euros anuals. Tanmateix, es va aprovar la modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament de Parets per incorporar la plaça. El 6 d’octubre es va publicar al BOPB l’edicte corresponent. I tres dies més tard, el 9, es va publicar a la mateixa publicació l’edicte 3860/2015 que especificava que la retribució total mensual del nou assessor seria de 3.307,25 euros bruts. La proposta va ser aprovada gràcies a l’abstenció de Ciutadans; govern municipal (PSC) i oposició (Sumem Parets, Ara Parets-ERC, NOPP i CiU) van empatar a vuit vots, de manera que es va haver de recórrer al vot de qualitat de l’alcalde.

Què es va dir en aquell ple? Aquesta és la crònica…

UNA PLAÇA INNECESSÀRIA

Casandra García, regidora de Sumem Parets, va indicar que hi havia moltes necessitats dins l’Ajuntament com per crear una plaça de càrrec de confiança. I va posar com a exemple les figures d’una interventora a temps complet, un tresorer i un integrador social que s’encarregui de dinamitzar les taules d’emergència social i de cooperació. Garcia va afegir que, amb els diners que cobrarà l’assessor de comunicació, es podrien millorar les condicions laborals del personal municipal. “Tenim treballadors a la ràdio, per exemple, amb un 80% de la seva jornada laboral –va dir–. No hi ha diners per millorar la plantilla actual, però sí per un càrrec de confiança”.

El portaveu d’Ara Parets-ERC. Jordi Seguer, va iniciar la seva intervenció anunciant que, només quatre mesos després de les eleccions locals, el govern municipal del PSC proposava una “contractació directa, a dit, i sense cap tipus de concurs públic ni oposició”. El republicà va afegir que la plaça, que correspon a la màxima categoria, A1 i nivell 26, tindrà un cost per l’Ajuntament d’aproximadament 60.000 euros l’any si se li suma la Seguretat Social. “En total, el sou mensual, i per 14 pagues, és de 3.307,26 euros bruts”, va anunciar.

sta perpètuaPosteriorment, Seguer va criticar que, amb aquesta decisió, “es veuen les clares intencions d’aquest equip de govern i del seu alcalde”. Tot seguit va fer una ràpida radiografia dels recursos econòmics municipals: “Mentre no hi ha diners per engegar el curs escolar, la gratuïtat dels llibres de text, no hi ha diners per a la posada en marxa de la Taula d’Emergència Social, no hi ha diners pels focs artificials de la Festa Major o no hi ha diners per ampliar la plantilla de la Policia Local, aposten per ampliar la plantilla municipal de treballadors, però en aquest cas amb una figura eventual que serà càrrec de confiança”. I va afegir: “Vostès diran que estan en tot el seu dret de disposar d’assessors a l’Ajuntament i que la llei els empara, i nosaltres no els negarem que legalment podrien tenir encara més assessors. Però senyor alcalde, on és l’ètica socialista del seu govern? Realment la prioritat del seu govern passa ara mateix per contractar un assessor i de manera tan urgent?”.

La portaveu de NOPP, Rosa Martí, també va coincidir en criticar el fet que “en aquests moments la primera necessitat de l’Ajuntament de Parets del Vallès sigui contractar un càrrec de confiança”, tot afegint que dins de la plantilla municipal “hi ha moltes places que s’ocupen que es podria dir que són molt assimilables al que és un càrrec de confiança”. Martí va destacar que en aquesta administració local “falten figures que són bàsiques”, fent referència a l’arquitecte, l’enginyer i l’interventor. L’exalcaldessa també va criticar el sobredimensionament de l’àrea de comunicació.

En el seu torn de paraula, Raul Urtusol, regidor de CiU, es va congratular perquè aquesta “és la primera vegada que s’utilitza el procediment correcte per contractar un càrrec de confiança, amb un procediment clar i transparent” per, immediatament després, afegir que el seu grup va tenir una “sorpresa desagradable després d’analitzar quina és la proposta i què hi ha al seu darrere”.

ASSESSOR O COMISSARI POLÍTIC?

La representant de Sumem Parets també va criticar l’excés d’atribucions amb les quals l’equip de govern ha volgut revestir el nou càrrec assessor: “Si les funcions que farà són donar suport, assessorament expert a tots els projectes de comunicació, el desenvolupament d’una plataforma única de comunicació que inclogui tots els mitjans de comunicació municipals, així com l’atenció als mitjans, la coordinació, la redacció del butlletí municipal, comunicats, convocatòries de premsa, la gestió dels continguts de la web i les xarxes socials en general, fa gràcia perquè no s’especifica a tots els projectes que se li encarreguin d’acord amb el seu perfil professional”. Garcia va afegir: “Ens consta que la major part d’aquestes funcions les està realitzant actualment Pilar Pereira; ens agradaria saber que fara aquesta senyora d’ara endavant”.

Part del discurs de Jordi Seguer va continuar per aquesta mateixa línia, adreçant-se directament a l’alcalde: “Ens pot dir qui decidirà què es publica a partir d’ara al butlletí municipal i com es farà? Vostè té tot el dret a tenir un assessor de comunicació o del que vulgui, la llei l’empara, però després no ens doni lliçons de què és prioritat o no en aquest Ajuntament. Des d’Ara Parets-ERC considerem que aquestes funcions de coordinació de continguts del butlletí municipal les podrien assumir perfectament altres professionals de la casa, també amb titulació, i que han demostrat la seva independència al llarg de la seva trajectòria. No són de la seva confiança la resta de treballadors d’aquest departament, que ha de fitxar a aquest nou assessor que ens costarà 60.000 euros l’any?”.

presentacióSegons va dir Jordi Seguer, l’informe de la directora de Recursos Humans de l’Ajuntament, Júlia Ortega, avalava que la contractació de De la Torre estava justificada per donar compliment al Pla de comunicació 2015-2019 i els projectes associats, en què es planteja la creació d’una plataforma única dels mitjans municipals. “Es considera convenient disposar d’una persona experta en la matèria que realitzi funcions d’assessorament especial i de confiança de l’actual equip de govern. Des d’Ara Parets-ERC considerem que si l’alcalde vol contractar un assessor que millori la seva imatge està en tot el seu dret, però el que no pot fer és posar en mans d’un càrrec de confiança funcions que han de garantir certa pluralitat i independència sobretot dels mitjans de comunicació públics”, va dir el republicà, que també va preguntar si els grups de l’oposició tindrien accés al Pla.

de la torre i mingoteSeguer va afegir: “No és adequat que una persona de la seva confiança coordini i redacti el butlletí municipal Parets al Dia. Tampoc que dissenyi el contingut de la pàgina web municipal o de les xarxes socials. Si entenem que l’Ajuntament de Parets som tots i l’àmbit polític tots els grups municipals amb representació, aquests mitjans no poder ser dirigits per un càrrec de confiança”. “Per a nosaltres –va continuar– un assessor de comunicació és el mateix que un comissari polític. Aquest professional que rep ordres d’un alcalde o president d’un consorci, en funció del cas, i que actua com a corretja de transmissió de les directrius polítiques. No ens quedarem amb els braços plegats i denunciarem la possible utilització dels mitjans de comunicació públics”. Seguidament, va convidar a l’alcalde a donar el nom i el lloc que ocupen a l’Ajuntament de Parets “la resta de persones de confiança” de l’equip de govern. “Per transparència estaria molt bé”, va dir.

El convergent Urtusol no va voler entrar a valorar la qualificació professional de De la Torre, malgrat que no va dubtar en assenyalar que “serà incapaç de portar una política del tot oberta amb la resta de forces i de plantejaments” per ser una “persona que representa el que representa i té els valors que té”.

“AMIC ÍNTIM” DE L’ALCALDE MINGOTE

de la torre i mingoteLa trajectòria professional de Francesc De la Torre ha estat molt vinculada al PSC. Algunes fonts consultades assenyalen que la seva ideologia socialista li ha obert més portes que la seva titulació acadèmica. De fet, manté una estreta relació amb destacats polítics d’aquesta formació. També amb l’alcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, amb qui comparteix una relació personal molt estreta, d’amic íntim, segons la defineix l’assessor en Comunicació.

En aquest sentit, el compte de Facebook de De la Torre està ple de fotografies en les quals apareix al costat del seu contractant a l’Ajuntament paretà. En el ple de setembre, la regidora de Sumem Parets va dir al respecte: “No és que creiem que els amics no puguin accedir a càrrecs de l’Ajuntament. No és això. Anem una mica més enllà. És això una estratègia per poder col·locar a un dels vostres, a un home de partit a l’Ajuntament?”.

En aquest punt, Casandra Garcia va afegir: “Aquesta persona tan propera al PSC, que us ha fet tota la campanya en les últimes eleccions, ara el posarem a controlar els mitjans de comunicació”. La regidora de Sumem Parets va preguntar en veu alta: “És legal aquesta contractació? Sí, malauradament sí. Avui en dia és legal fer-ho. És èticament reprovable? Sí. Clarament ho és, i d’això es diu nepotisme”. Garcia va finalitzar la seva intervenció fent al PSC una proposta directa: “Si voleu un assessor de comunicació pel PSC, que ho pagui el PSC”.

mitingJordi Seguer no va voler valorar la vàlua professional de De la Torre, però no s’hi va estar de posar en dubte la seva imparcialitat a l’hora d’establir les directrius que han de seguir els mitjans de comunicació municipals. “Si l’han triat, ens imaginem que serà perquè el senyor alcalde estarà molt agraït de la tasca duta a terme. Ara bé, vostès creuen que la persona que ha presentat els mítings de campanya del PSC de Parets, que ha demanat públicament el vot per Sergi Mingote, i que fins ara ha estat assessor del grup socialista a la Diputació de Barcelona, ha de marcar la línia editorial i coordinar el Parets al Dia, i coordinar la pàgina web que teòricament ha de ser objectiva?”.

MOLT ACTIU A LES CAMPANYES DEL PSC… I CANDIDAT “FANTASMA”

En la darrera campanya electoral, De la Torre va tenir un paper destacat. Va intervenir intensament a favor del PSC de Parets, però aquest no va ser l’únic municipi a on va mostrar el seu suport i entusiasme envers la candidatura socialista. Així, se li va poder veure molt actiu a diverses comarques i poblacions com Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Castellbisbal, Mataró i Arenys de Munt, entre d’altres.

candidat maldàContinuant amb el marcat perfil polític de De la Torre, cal destacar que també va encapçalar una llista electoral a Maldà, un poble de Lleida de poc més de 225 habitants, on les urnes li van negar obtenir ni un sol regidor. Aquesta pràctica, com és sabut, es coneix com “llista fantasma”, perquè els candidats no tenen cap vincle ni relació amb el territori on es presenten, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim de vots i de regidors en cada municipi per obtenir representació als consells comarcals i a les diputacions, on la representació de cada partit depèn del nombre de vots i de regidors. La implantació territorial també reverteix en més subvencions. A més, els partits poden dir que presenten moltes llistes, per més que un percentatge important siguin fantasma.

debatEn molts casos, les llistes fantasma apareixen en pobles petits, de cent habitants a dos-cents cinquanta, on els ajuntaments tenen cinc regidors. En aquests casos, els partits presenten un sol candidat, que de vegades ni resideixen al municipi ni tan sols els coneix ningú. També hi ha municipis més grans on algun d’aquests partits té dificultats per a acabar de confegir la llista i l’acaba d’omplir amb militants de la resta del país. Una de les grans incògnites d’aquest pas polític de De la Torre seria saber què li va portar a presentar-se en un municipi que dista uns 150 quilòmetres del seu lloc habitual de residència…

AMIC DE L’EXALCALDE DE SABADELL

ayuso sabadellDins del seu periple professional a l’aixopluc del PSC, De la Torre ha exercit diferents responsabilitats. A més d’assessor del grup socialista a la Diputació de Barcelona, durant un temps va assessorar l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, imputat per malversació de fons, tràfic d’influències, delicte contra l’administració pública i omissió del deure de perseguir delictes. També ha estat director de Canal Català Vallès, amb seu a Sabadell, i vocal, en representació del PSC, en el Consell Consultiu i Assessor del Servei Públic de Ràdio Sabadell.

La relació de De la Torre amb Bustos és tan estreta, que el febrer de 2013, coincidint amb la renúncia d’aquest a l’alcaldia per l’acumulació d’imputacions en diversos procediments judicials, no va dubtar en publicar un article al digital isabadell en què el defensava sense vacil·lar: Als que coneixem de primera mà a la persona, al polític i sobretot el judici mediàtic i popular que ha precipitat la seva renúncia a l’alcaldia, ens envaeix una profunda barreja de tristesa, ràbia i impotència. Sens dubte el temps i la veritat sempre acaben tenint la raó i posant a cadascun en el seu lloc, però el moment, la desafecció i els tempos de la política han precipitat la seva renúncia a l’alcaldia donant això sí, una vegada més, un nou exemple que li honra, que per a Bustos abans de res estan Sabadell, la seva ciutat, i el partit al qual ha dedicat tota la seva vida política, el PSC […].

Davant aquest panorama poc més queda que esperar al fet que la justícia s’ajusti a les necessitats del moment actual, del context. Des de ja hem de reclamar una major celeritat en els processos judicials que emboliquen especialment als polítics, ja que la suma dels últims esdeveniments i notícies han provocat que ara siguin el focus de la crítica i de l’imaginari social. Tots estem d’acord que cal actuar amb la major severitat davant els casos de corrupció i el delicte, però també amb major diligència i urgència envers aquells que simplement s’han vist involucrats per una infinitat de desgraciades coincidències i volen poder demostrar la seva innocència, restituir la seva honorabilitat.

Ara són la suma de l’amenaça per part dels grups de l’oposició i de les paraules, mal enteses, tretes de context, utilitzades de mala manera, les que han provocat la seva renúncia a l’alcaldia que no a la política. Sabadell i la política estan en deute amb ell però sobretot la justícia, per no haver evolucionat al ritme que la societat i la política reclamen en aquests moments. Uns moments en els quals la batalla de la rivalitat pel descrèdit entre les diferents formacions polítiques ha superat de forma alarmant a la batalla dels valors, de les idees, de la política. En la qual els seus protagonistes en intentar destruir als seus adversaris estan erosionant a passos engegantits la política i la democràcia, amb la consegüent desafecció per part de la ciutadania.

De Manuel Bustos hem après moltes lliçons, l’última, que abans de res cal prioritzar els interessos de la ciutadania i els de les sigles del partit a les quals un polític representa. Aquesta, sens dubte, ha estat la seva decisió i lliçó més difícils. Però som molts als quals ens sap a poc i els que volem seguir aprenent”.

De la Torre va encertar de ple en una part del seu escrit de defensa de Manuel Bustos, quan va dir que sens dubte el temps i la veritat sempre acaben tenint la raó i posant a cadascun en el seu lloc”. Aquest mateix 2015 l’exalcalde de Sabadell ha estat condemnat a un any i quatre mesos de presó per corrupció associada per la peça 5 de l’anomenat Cas Mercuri (cas judicial en el qual estan presumptament implicats, entre d’altres, alts dirigents del PSC per corrupció urbanística). I aquesta és només una de les moltes causes judicials que té obertes… Tornarà a encertar De la Torre el destí de Bustos al dir que mai ha estat ni estarà a la presó”?.

4 Responses to La polèmica per la contractació de l’assessor de comunicació de Parets no s’atura

  1. M. Aguilar 26/12/2015 at 17:06

    Potser la contractació d’un amic és legal, però en aquest cas fa molt mal a la vista…

    Respon
  2. José Blanco 08/01/2016 at 13:31

    Està clar que si l’Ajuntament necessita un assessor per tal que faci tota aquesta feina, tot el personal que hi ha a l’Àrea de Comunicació s’ha estat tocant els pebrots… Cal una revisió del departament, que sembla estar sobredimenssionat per a les necessitats que realment té Parets. Quanta més gent, més recursos econòmics que no es destinen a altres coses que serien més profitoses per a tot el municipi.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *