Pimec Vallès Oriental diu “No a la fusió comarcal”

“Certes instàncies de la comarca del Vallès Occidental han promogut recentment un debat sobre la conveniència de fusionar aquesta comarca amb la del Vallès Oriental, per tal de guanyar pes polític i capacitat d’interlocució enfront de la sempre poderosa Barcelona.

Algunes entitats empresarials han estat particularment actives a proclamar la necessitat de fusionar ambdues comarques, tot al·legant que el seu pes econòmic no es correspon amb la seva influència política, a causa, precisament, de l’actual divisió comarcal.

Pimec no comparteix aquesta iniciativa de reordenació del territori català per moltes raons. En primer lloc, tal com s’ha demostrat en el debat al voltant del procés polític català, les entitats empresarials són només una part de la societat, però és aquesta en conjunt la que ha de decidir el seu futur. Per tant, només cal atendre a les regles pròpies de la democràcia universal i dels drets inherents als pobles per tal determinar el futur dels territoris.

La darrera reordenació comarcal a Catalunya ens mostra precisament com el dret a decidir és la clau per a resoldre qualsevol debat territorial. El març del 2015, el 80% dels veïns del Moianès votaren a favor de la seva constitució en comarca, fet que es confirmà per mitjà de la Llei 14/2015, del Parlament de Catalunya, l’abril d’aquell mateix any.

Pimec considera que hauran de ser, per tant, els residents als dos Vallès els qui siguin consultats sobre la conveniència o no de la fusió comarcal. Per això, caldrà que els promotors de la iniciativa obtinguin les signatures vàlides de 75.000 persones per tal de promoure aquesta consulta, en virtut del que estableix la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de “consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana”.

Atès que la Llei 10/2014 fou suspesa pel Tribunal Constitucional en plena campanya contra el procés català, els promotors de la fusió comarcal encara podrien instar directament un debat al Parlament de Catalunya per mitjà de la Llei 1/2006, de 16 de febrer, sobre Iniciatives Legislatives Populars. Aquesta norma preveu l’obligació de recollir 50.000 signatures per promoure una proposició de llei al Parlament de Catalunya.

Més enllà que siguin els ciutadans qui decideixin i que els promotors de la fusió comarcal hagin d’obtenir els suports suficients que estableix la Llei, PIMEC considera que aquest debat és inoportú i estèril en el moment actual per diferents motius:

  • El procés polític que viu Catalunya aconsella mantenir unit, fort i cohesionat el territori en la mesura del possible.
  • La divisió comarcal actual no impedeix una ambiciosa i estreta col·laboració entre ajuntaments, consells comarcals i entitats dels dos Vallès.
  • Catalunya ja havia previst unitats administratives superiors a les comarques, com és el cas de les vegueries. La Llei 30/2010, de 3 d’agost, de Vegueries, però, mai no ha estat posada en pràctica per manca d’acord polític.
  • La fusió comarcal com a contrapès a Barcelona està fonamentada en una visió simplista del territori, en la qual els dos Vallès i la capital catalana competeixen per riquesa econòmica i pes polític. Ben al contrari, els dos Vallès ofereixen unes condicions d’especialització productiva, sòl disponible i altres atractius de què no disposa Barcelona. Els dos Vallès han de treballar més amb Barcelona i aprofitar la seva marca, tal com proposem a continuació.

Vicenç PaituviEn resum, la fusió comarcal obeeix a interessos legítims de les entitats promotores i mereix el respecte que cal professar a totes les opinions i idees en una societat democràtica. Pimec no comparteix la conveniència d’encetar ara mateix un debat territorial d’aquest tipus, però convida els promotors de la iniciativa a fer ús de les eines legals previstes per a impulsar una consulta i una llei sobre la fusió comarcal dels dos Vallès”.

Vicenç Paituví, president Pimec Vallès Oriental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *