Les Franqueses aprova el pla del sector N amb més ombres que llums

L’Ajuntament de les Franqueses ha aprovat el pla parcial del polígon industrial del sector N, situat a tocar a la carretera de Cardedeu. El projecte es va debatre dijous en un ple municipal extraordinari i va prosperar amb els nou vots a favor de l’equip de govern (CiU, PSC, PP i la regidora Vanesa García); tota l’oposició (CpF, LFI, ERC, PxC i el regidor Esteve Ribalta hi va votar en contra. Després d’un intens debat on no van faltar les acusacions creuades entre els grups municipals promotors de l’actuació urbanística i els seus detractors, la sessió va finalitzar deixant una cosa clara: al voltant del sector N hi ha més ombres que llums.

OMBRA Nº 1: LES PRESSES DEL GOVERN

El regidor d'Urbanisme, Juan Antonio Marín (PSC).

El regidor d’Urbanisme, Juan Antonio Marín (PSC).

El regidor d’Urbanisme, Juan Antonio Marín (PSC), va ser l’encarregat d’obrir el torn d’intervencions, i ho va fer amb un discurs feixuc i monòton. Llegint el guió que portava preparat, el socialista va fer un recorregut pels antecedents històrics i les gestions dutes a terme per l’Ajuntament, des de l’aprovació inicial l’any 2005 fins al moment actual. “El desenvolupament del projecte i les seves actuacions urbanístiques permetran millorar els comptes del municipi i la dinamització econòmica” de la zona, va dir.

Malgrat que el ple havia estat convocat per l’oposició, l’equip de govern havia dissenyat un funcionament inusual: els regidors de CpF, LFI, ERC, PxC i Esteve Ribalta només podrien intervenir en el darrer punt de l’ordre del dia. Però just quan Marín va acabar el primer i es disposava a començar el segon, el portaveu de LFI, Rafael Bernabé, el va interrompre: “L’oposició ha tingut l’oportunitat de parlar en tots els plens i en aquest, no. Si no ho reconsideren, els regidors d’aquest grup ens aixecarem i seguirem aquest ple des del públic per assistir a un soliloqui”. Francesc Colomé (CiU), va acusar Bernabé de voler canviar les regles de joc “acordades en junta de portaveus”, cosa que tots els portaveus de l’oposició van negar; i després de quedar en evidència davant del públic assistent, l’alcalde va cedir i els va permetre intervenir.

A partir d’aquell moment, el debat polític va ser intens i va demostrar que les posicions de l’equip de govern i l’oposició són diametralment oposades pel que fa al sector N. Mentre Colomé i Marín no van estalviar arguments a favor de la necessitat de portar a terme la urbanització en aquest moment, i en destacar les suposades virtuts del futur polígon industrial, els portaveus de CpF, LFI, ERC i PxC i el regidor Esteve Ribalta van ser especialment crítics amb el projecte. Els primers van demostrar tenir pressa, repetint una vegada i una altra que la zona es dinamitzarà i actuarà com a pol d’atracció per a la instal·lació de noves empreses en el municipi; els segons van posar de manifest els seus dubtes sobre la necessitat real de l’actuació urbanística precisament ara.

En aquest sentit, Rafael Bernabé (LFI) va destacar que l’exposició de Marín estava encaminada a demostrar que el projecte de l’actual equip de govern és millor que l’anterior redactat, quan del que s’hauria de parlar és de “si aquesta actuació és convenient o no” per a les Franqueses en el moment actual. En la mateixa línia es va manifestar el seu company de partit, Àlex Vega, qui va afegir que al municipi “hi ha polígons industrials amb moltes parcel·les buides”. Per la seva banda, l’exalcalde Francesc Torné va dir no entendre les presses per a urbanitzar el sector N i va assegurar que “hi ha coses que no es poden explicar o no es volen explicar”.

OMBRA Nº 2: LA POLÍTICA DEL VENTILADOR

El sector N, amb una superfície de 436.456 metres quadrats, ocupa els terrenys situats al costat oest de la carretera de Cardedeu (C-251). Els treballs es van iniciar el 2007 però el 2008 es van aturar com a conseqüència d’una sentència judicial. Actualment hi ha executat prop del 40% de les obres, però gran part de les infraestructures construïdes s’estan deteriorant a causa del seu abandonament. El pressupost de les obres d’urbanització previst per l’actual equip de govern és de 13,4 milions d’euros.

Diuen que la millor defensa és un bon atac. Durant les seves intervencions, el regidor d’Urbanisme va dedicar part del seu temps a criticar la gestió del sector N que en el seu moment va fer l’equip de govern de CiU, amb Francesc Torné com a alcalde. La defensa del seu projecte va consistir en aplicar el ventilador: “Es van invertir set milions d’euros, fruit d’un nyap considerable que el govern del senyor Torné va deixar”. Fent gala d’una memòria selectiva, Marín no va fer cap referència, però, al fet que els actuals regidors de CiU, inclòs l’alcalde, formaven part d’aquell govern que va provocar el “nyap”.

Com a resposta a la provocació de Marín, l’exalcalde li va recordar que el responsable de l’aturada de les obres d’urbanització va ser l’equip de govern sorgit de la moció censura de l’any 2008, del qual formaven part el PSC i el mateix regidor d’Urbanisme. Després de defensar la seva gestió, Torné va dir: “Si no l’haguessin aturat, el sector N i el Centre Cultural de Corró d’Avall ja estarien acabats”. I a continuació va afegir que la zona es desenvoluparà malgrat l’existència d’un informe de planejament (de data 29 de setembre de 2014), que és contrari al projecte. L’ara portaveu de CpF va resumir la situació actual en una frase: “No diuen la veritat o amaguen la veritat”.

OMBRA Nº 3: EL MOMENT I ELS MOTIUS

L’actual equip de govern municipal ha reiterat en diverses ocasions la seva voluntat d’impulsar la urbanització del sector N. Segons va dir al ple l’alcalde, Francesc Colomé (CiU), desencallar el projecte és fonamental per a les finances de l’Ajuntament per poder eixugar els deutes (la mateixa raó que va donar Marín), i va recordar que fa sis anys es van adjudicar les obres per 15 milions d’euros i l’Ajuntament va invertir-hi sis, dels quals, ara com ara, només n’ha recuperat un per poder fer front a les indemnitzacions dels propietaris.

El regidor d’Urbanisme, Joan Antoni Marín, va explicar que l’equip de govern té com a objectiu “planificar, regular i solucionar les mancances de serveis del sector N perquè és el govern qui té la responsabilitat de dinamitzar-lo per tal d’atraure empreses i que es puguin mantenir i crear nous llocs de treball”. El regidor va explicar que el projecte d’urbanització té un cost estimat de 13,4 milions d’euros.

Per la seva banda, Colomé va defensar el projecte afirmant que propietaris i empreses del sector (sense especificar ni quins ni quants) l’havien demanat que desencallés la urbanització del polígon; en cas contrari, va assegurar que l’havien advertit, marxarien i es perdrien llocs de treball. En contraposició, l’exregidor d’Urbanisme, Esteve Ribalta, li va respondre que “algunes empreses hauran de tancar perquè no podran pagar les seves quotes” i que a tocar al sector N “hi ha un polígon amb totes les parcel·les buides”.

Ribalta també va preguntar a qui beneficiava el projecte i si aquest tenia cap benefici públic.

OMBRA Nº 4: EL PAPER DELS PROPIETARIS

Entre el públic que va assistir al ple hi havia diversos propietaris de terrenys situats en el sector N, que en alguns moments del debat van mostrar cares de sorpresa i incredulitat davant algunes de les intervencions de Colomé i Marín. Tant l’alcalde com el regidor d’Urbanisme van repetir en diverses ocasions que l’Ajuntament havia mantingut amb ells una trentena de trobades per parlar de la qüestió. Segons van explicar, va ser mentre l’exsocialista Esteve Ribalta va tenir la responsabilitat d’Urbanisme; van matissar, però, que ells dos en concret no havien participat en cap d’aquestes reunions.

També en aquesta qüestió l’oposició es va mostrar crítica. Josep Badía (PxC) va assegurar que la meitat dels propietaris no sabien res de la reactivació del projecte: “No s’han reunit amb ells, és mentida; no saben ni quants propietaris té el sector N”. Rafael Bernabé (LFI) va acusar l’equip de govern d’haver “dialogat amb els propietaris quan aquests s’han queixat”; i dirigint-se directament a Marín, li va demanar: “Freni aquesta aprovació i parli amb els propietaris, esperin uns mesos”. I Àngel Profitós (ERC) va ironitzar amb aquestes suposades reunions: “Han parlat d’una trentena de trobades. Han estat 15 trobades amb dos propietaris o una trobada amb 30 propietaris? Hi ha propietaris que diuen que no s’han trobat amb l’Ajuntament”.

A banda dels dubtes sobre la viabilitat del projecte, l’oposició va plantejar altres qüestions. Des de CpF es va preguntar qui pagaria els diversos projectes que ja ha realitzat una empresa especialitzada i que han tingut un cost superior als 100.000 euros, si els propietaris del sector o l’Ajuntament; Torné no va obtenir resposta. Des de LFI es van interessar a saber què passarà amb aquells propietaris que no puguin fer front als costos d’urbanització. L’alcalde va respondre que “quan es faci el procés de reparcel·lació l’Ajuntament ho notificarà personalment a tots els propietaris i, tot i que l’Ajuntament no farà de banc de ningú, en el cas que algú no pugui pagar s’intentarà buscar solucions”. Quan es faci la reparcel·lació parlarem amb tots els propietaris”, va afegir Marín.

L’alcalde va afegir: “Ara hi ha parcel·les que no valen res i que després multiplicaran el seu valor per cinc”. Va ser en aleshores quan un dels propietaris de terrenys presents a la sala com a públic va comentar amb un fil de veu a qui tenia al costat: “Cinc per zero és zero”.

OMBRA Nº 5: RESERVA D’ESPAI PEL QUART CINTURÓ

L’aprovació del Pla Parcial per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona també va aixecar suspicàcies entre els grups municipals de l’oposició. Mentre ERC va acusar el govern municipal d’haver-se vist obligat a modificar el Pla General per poder tirar endavant la urbanització del Sector N, CpF va mostrar-se contrària al fet que el pla parcial inclogui una reserva del sòl per al traçat del Quart Cinturó.

Segons l’equip de govern, aquesta era una de les condicions que va imposar la Comissió Territorial d’Urbanisme per a aprovar el pla. El Consistori de les Franqueses, que històricament sempre s’ha manifestat en contra del Quart Cinturó, ha accedit a encabir aquesta infraestructura a canvi de disposar de l’autorització necessària per poder tirar endavant el polígon industrial. El portaveu de CpF, Francesc Torné, no va poder evitar mostrar-se sorprès: “És el primer govern que accepta que el Quart Cinturó passi per algun lloc, quan tots els governs anteriors han votat en contra”, va dir.

El govern multicolor sembla haver canviat les regles del joc i acceptat el que l’han dictat des de la Generalitat, fins al punt que la regidora de Pagesia, Rosa Pruna, que en altres moments s’havía mostrat tan crítica des de la presidència d’Asaja (Associació Agrària de Joves Agricultors) i que es va passar bona part del ple badallant, va acabar votant a favor del projecte. “Si es tramita aquest planejament i més endavant passa el Quart Cinturó per les Franqueses, serà una aberració –va dir Profitós–. No sé fins a quin punt cal baixar-se els pantalons, però vostès se’ls han baixat fins als turmells”.

OMBRA Nº 6: MODIFICACIÓ DELS USOS

L’equip de govern de les Franqueses està decidit a desencallar el projecte d’urbanització del sector N. I no només això, sinó a modificar els usos de la zona industrial, ampliant-los a l’àmbit comercial.

Des d’ERC es va titllar el govern de planificar el sector N amb la inclusió d’usos comercials i es va posar en dubte que el Parlament voti una esmena als pressupostos de la Generalitat per aprovar una excepció a la llei de comerç. L’alcalde va respondre que l’Ajuntament continuarà intentant que s’hi puguin implantar usos comercials perquè això pot contribuir a generar riquesa, però va negar que el plantejament del sector N s’hagi basat en aquest supòsit. Marín, per la seva banda, va afegir que el govern municipal “té una estratègia en qüestió comercial”, però no la va desvetllar.

Torné va apuntar al respecte que la modificació d’usos per a permetre la implantació de superfícies comercials al sector N “ni es pot fer, ni es farà”, perquè la Generalitat no canviarà el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC). “Aquest govern compta a incloure usos comercials en una part i la Generalitat li ha denegat una vegada i una altra”, va afegir Profitós.

 0MBRA Nº 7: EL CENTRE DE NATACIÓ SINCRONITZADA

Durant tota la sessió va planejar sobre la sala de plens el fantasma del Centre de Tecnificació Natació Sincronitzada que el Club Natació Granollers projecta construir en el sector N; però no en qualsevol parcel·la, sinó en una destinada a equipaments que es preveu situar un emplaçament privilegiat, amb accés directe des de la carretera de Cardedeu. Mentre el govern municipal confia la viabilitat del polígon a la construcció de les instal·lacions esportives (“Estem convençuts que pot ser un referent de l’esport al món i un pol dinamitzador del polígon”, va dir Marín), l’oposició es mostra reticent.

Colomé va assegurar que el Centre de Natació Sincronitzada es construirà en una parcel·la d’equipaments, que serà de propietat municipal. Aquesta afirmació va provocar la sorpresa de l’oposició. Josep Badia (PxC) va dir: “Encara no està feta la reparcel·lació i el CNG ja sap on se situarà, o tiren endavant per interès”. Francesc Torné (CpF) va afegir que “ni la parcel·la és de l’Ajuntament, ni es pot reparcel·lar”. I Àngel Profitós (ERC) va rematar referint-se a la situació econòmica municipal: “No tenen cap caixa per buidar perquè les caixes estan buides”.

La viabilitat del projecte urbanístic està supeditada a la inversió del Club Natació Granollers al sector N. Tant és així que l’Ajuntament ha accelerat els tràmits i les gestions encaminades a desencallar la urbanització, en un intent d’aprofitar la inèrcia del Centre de Tecnificació. “Això em fa pensar que no prima l’interès general”, va dir Bernabé, qui va acusar l’equip de govern de modificar la normativa urbanística de la zona a favor seu.

Davant les crítiques de l’oposició sobre la viabilitat del sector N, Marín va exposar els detalls del pla parcial i del projecte d’urbanització que, segons el gabinet de premsa de l’Ajuntament, “el fan més atractiu i competitiu. Entre els aspectes que va destacar, s’inclouen l’ampliació dels usos (amb la inclusió d’equipaments d’usos educatius, esportius, etc.), l’increment del percentatge de les parcel·les (del 50% al 70%), la disminució de les separacions a llindars, l’alteració de l’edificabilittat prevista (passant de planta més altell a planta baixa + tres), increment de l’alçada de les naus, la possibilitat de subdivisió de les parcel·les en règim de divisió horitzontal o el replantejament de la xarxa de subministrament. En definitiva, un polígon a la carta de qui es vulgui implantar en ell.

LLUM Nº1 (I ÚNICA): LA RESPONSABILITAT

Són moltes les preguntes que l’oposició va plantejar durant el ple i que el govern municipal no va respondre. Algunes d’elles són prou important perquè haguessin tingut resposta allà mateix: Quin benefici traurà l’Ajuntament amb tota l’operació? Hi ha cap persona interessada a adquirir les finques que li correspondran a l’Ajuntament? Quina part dels 7 milions d’euros invertits en la primera fase d’urbanització es podrà aprofitar, després d’anys de deixadesa i abandó?

Abans de procedir a la votació, Profitós es va dirigir als regidors de l’equip de govern i va apel·lar al seu sentit personal de la responsabilitat, més enllà de l’obediència deguda als seus respectius partits. “De vostès nou –va dir– només hi ha un que tingui possibilitats reals de ser alcalde la legislatura vinent i els demano que votin en consciència. Que no votin seguint directrius, que votin pensant en el poble”.

Però les paraules del republicà no van tenir cap efecte, no van commoure els seus destinataris. El resultat de la votació va ser el previst: 9 a favor (CiU, PSC, PP i la regidora Vanesa García) i 8 en contra (CpF, LFI, ERC i el regidor Esteve Ribalta). El projecte va tirar endavant amb el compromís públic de Juan Antonio Marín d’assumir “tota la responsabilitat”.

Si els plans econòmics de l’equip de govern no resulten com els ha previst, la urbanització del polígon industrial del sector N podria tenir un cost molt elevat per als ciutadans de les Franqueses: 100 euros per habitant. I el responsable no serà únicament el regidor d’Urbanisme, sinó que ho serà tot el govern municipal.

5 Responses to Les Franqueses aprova el pla del sector N amb més ombres que llums

  1. Sr. Corró 23/11/2014 at 15:28

    Tantes ombres que el panorama queda fosc, molt fosc.

    Respon
  2. Paco Sánchez 23/11/2014 at 16:31

    El actual equipo de gobierno de les Franqueses, en contra de la voluntad mayoritaria de la población de nuestro municipio, ha puesto a los pies de la especulación el terreno necesario para que en un futuro pueda pasar el 4t cinturó. Farsantes aficionados a la politica local, que engañan y mienten como auténticos trileros.

    Respon
  3. Josep Montgè 24/11/2014 at 10:23

    En el ple sobre el sector N hi ha diverses coses que em criden l’atenció: perquè tantes presses en solucionar-ho, sigui com sigui, abans que aquest govern quedi fora de l’ajuntament? Quins interessos s’amaguen per aquesta aprovació? Qui es beneficia? Si no s’ha fet la parcel·lació, com és que ja està decidit on va el CNG? Perquè Marin es va limitar a llegir (i molt malament per cert) en comptes de defensar el projecte? Perquè Marin no s’ha reunit amb els empresaris i propietaris del sector? Perquè parlaran amb ells quan estigui decidit i només els quedi pagar o marxar? Massa interrogants sense respondre i una frase de Torné a Marin “Vostè m’acusa de tot, però s’oblida que en el govern municipal hi ha dos que estaven aleshores i ara estan callats com putes”. Es referiria als que cobren per un servei de prostitució?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *