Museu de Granollers: “Uclés art+poesia+sexe+política 1978-1985”

Ara fa un any que va morir Josep Uclés, un dels pintors més significatius de l’art català. El Museu de Granollers i el Centre Cultural el Carme de Badalona presenten l’exposició “Uclés art+poesia+sexe+política 1978-1985”. Les inauguracions tindran lloc, consecutivament i complementària, a Granollers, el divendres dia 10 d’octubre, i a Badalona, el dijous dia 16 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre.

Aquesta exposició és alhora un homenatge, una reivindicació i una ocasió per conèixer el període germinatiu de l’artista, a través d’una seixantena d’obres ubicades en els dos espais expositius.

Josep Uclés (Badalona, 1952 – La Roca del Vallès, 2013) és un dels pintors més particulars, fantasiosos i radicals de l’art que es donà als anys vuitanta amb la represa de la pintura, després de la pretesa mort de l’art. Aquest fenomen, que s’esdevingué simultàniament en diverses cultures europees –el neoexpresionisme alemany, la transvantguarda italiana, la nova escultura anglesa, el nou objectualisme francès- i en la vessant nordamericana amb l’apropiacionisme, inicià un esclatant renaixement de l’art en l’inici de l’anomenada Postmodernitat.

Amb un llenguatge pictòric molt personal i original, Uclés trencà amb la línia dominant de l’avantguarda catalana. A més, apartantse de l’abstració “bon gust” i de les experiències lingüístiques i sociològiques de l’art conceptual, Uclés excel·lí en un seguit de cicles pictòrics i narratius ben provocatius: Seny i rauxa, La cambra de l’autoritat, La dona és Uclés, En pecat permanent i Kaos postindustrial.

Aquesta exposició, a cura de l’escriptor i investigador cultural Vicenç Altaió, se centra en els anys de la transició política reformista, del 1978-1985, quan Uclés, independentista i d’esquerres, se’n desmarcà i retratà amb sarcasme i erotisme la doble moral. En creà el seu androgin: el bé i el mal en un. Uclés. art+poesia+sexe+política 1978-1985 és també un relat il·lustrat de l’època, dels artistes, del paper de les galeries d’art i de la projecció internacional; així com de les idees polítiques i estètiques properes a una de les obres més encisadores, fosques i lascivioses de l’art del moment.

S’ha editat un catàleg a cura de Vicenç Altaió que, contextualitzat en l’època de la postmodernitat, està profusamente il·lustrat i recull la relació de l’artista en diferents projectes culturals i esdeveniments artístics del moment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *