Ribalta contradiu la versió dels altres nou imputats pels sobresous

Imatge de l'equip de govern de les Franqueses a l'inici de la legislatura. (Foto: Ajuntament)

Imatge de l’equip de govern de les Franqueses a l’inici de la legislatura. (Foto: Ajuntament)

L’equip de govern de les Franqueses forma una pinya dins l’Ajuntament i dins dels tribunals. Imputats per cobrar presumptament sobresous per oficiar casaments, tots els regidors han declarat al llarg del mes de febrer en el Jutjat d’Instrucció número 2 de Granollers. Un rere l’altre han prestat declaració els convergents Francesc Colomé, Rosa Maria Pruna, Rosa Maria Isidro i José Ramírez; els socialistes Juan Antonio Marín, Gisela Santos, Josep Randos; el popular Javier Álvarez; la regidora Vanesa García i el regidor no adscrit Esteve Ribalta.

Els deu regidors han desfilat pel jutjat gràcies a la denúncia d’Unió de Pobles de les Franqueses (UPLF), que l’any 2013 va posar en coneixement de la Fiscalia el cobrament de dietes, presumptament irregular, ja que no correspondria als polítics amb dedicació total o parcial que, en funció dels seus respectius càrrecs, ja perceben retribucions fixes cada mes.

TOTES LES DECLARACIONS IDÈNTIQUES MENYS UNA

Esteve Ribalta i Francesc Colomé. (Foto: Ajuntament)

Esteve Ribalta i Francesc Colomé. (Foto: Ajuntament)

Comparades unes amb altres, les declaracions d’uns i altres imputats resulten sospitosament idèntiques. Totes excepte la de l’exalcalde Esteve Ribalta, la versió del qual difereix notablement de la facilitada pels seus excompanys de l’equip de govern. Mentre nou regidors justifiquen la legalitat del cobrament per oficiar casaments d’acord a un informe del secretari de l’Ajuntament (alguns afegeixen que també de l’interventor), ell afirma que no li consta aquest document en el període comprès entre els mesos de juliol de 2011 i juliol de 2012, quan les indemnitzacions van ser aprovades per acord de ple. “Si ho va fer amb caràcter previ (a l’aprovació el 2012) perquè és fonamental i, sense aquest informe del secretari que li donés validesa legal, no es podia aprovar”, va dir. Aquesta dissonància, protagonitzada per qui ja no forma part del grup i no comparteix interessos comuns, fa que es qüestioni la versió pràcticament calcada facilitada per la resta d’imputats.

Ribalta va declarar que l’acord municipal de 2011 “establia una indemnització per als regidors que volguessin celebrar bodes, en concepte de dietes i desplaçaments, i alguns van demanar aquesta indemnització per aquests serveis en cap de setmana”. Segons la seva versió, fins que els cobraments van ser aprovats per ple, ell mateix va arribar a oficiar uns 60 casaments però no va percebre diners per aquest concepte.

L’exalcalde socialista va ser, a més, l’únic dels deu imputats que es va avenir a contestar a les preguntes de l’advocat de l’acusació. Tota la resta s’hi va negar, acollint-se a un dret que més que ajudar a aclarir els fets, els enterboleix encara més. Segons va declarar Ribalta, contradient novament les versions dels seus excompanys de govern: “La indemnització es contemplava per a aquells membres de la corporació que no tinguessin sou”. I va afegir que desconeix si, per part de l’Ajuntament, es demanava justificació de les cerimònies que cadascú oficiava. A parer seu, el que s’exposa a l’acord del 2011 és el mateix que el que apareix en el document del 2012, “amb la idea d’unificar el concepte de dietes”.

Ribalta va dir que les indemnitzacions es contemplaven per a aquells regidors que no tinguessin sou: els membres de l’oposició, però no els del govern, la majoria dels quals van percebre diners per cerimònies civils. Fins i tot l’alcalde. Francesc Colomé (CiU) va declarar que, dels dos o tres casaments que va oficiar, va cobrar un “perquè es va haver de desplaçar des del lloc on es trobava de vacances”. El convergent també va afegir que la llei permet aquests cobraments “per raons de servei” i que així li ho va comunicar el secretari municipal.

Segons un edicte del 25 de juliol de 2011 l’alcalde i els regidors amb dedicació exclusiva o parcial tenien expressament prohibit percebre qualsevol tipus de retribució alternativa. En el punt cinquè, el mateix document estableix que només les persones sense dedicació exclusiva o parcial poden percebre per assistència a altres òrgans complementaris 60 euros per sessió.

LA DENÚNCIA I ELS ADVOCATS DELS IMPUTATS

La denúncia que ha donat peu a les diligències judicials es va presentar l’any 2013 i es fonamentava en el fet que, entre el 25 de juliol de 2011 i el 19 de juliol de 2012, diversos regidors del consistori de les Franqueses van percebre remuneracions no autoritzades que tenien el seu origen en el cobrament d’entre 60 i 90 euros per oficiar cerimònies civils a les instal·lacions de l’Ajuntament. Avui se sap, gràcies a les declaracions dels imputats, que les indemnitzacions cobrades eren de la primera de les quantitats. El nombre total de cerimònies celebrades durant aquest temps segueix sent una incògnita, ja que l’equip de govern no ha facilitat cap dada al respecte.

La importància de les acusacions queda demostrada en el fet que els imputats han contractat per a la seva defensa els serveis del bufet penal Molins&Parés, de Barcelona. Marc Molins va entrar com a becari en el prestigiós despatx Roca Junyent i va sortir com a soci; el 4 de gener de 2013 va obrir el seu despatx amb la seva sòcia, Laura Parés. Falta veure si les minutes d’aquests les sufragaran els polítics de la seva pròpia butxaca o si, com és habitual en aquests casos, i escudant-se en què l’acció judicial es deriva de l’exercici del seu càrrec públic, el cost dels advocats sortirà de les arques de l’Ajuntament i ho acabaran pagant els ciutadans de les Franqueses. No hauria de ser així per un doble motiu: primer, perquè les cerimònies no són actes que formin part directament de la seva activitat política (no són responsabilitats inherents als càrrecs públics que ocupen) i s’hi podien negar a oficiar-les; i segon, perquè els imputats afirmen en les seves declaracions que van cobrar perquè els casaments se celebraven els caps de setmana i festius, fora del seu horari laboral.

Malgrat que l’acusació és molt concreta, l’estratègia de la defensa sembla consistir en desviar l’atenció del que veritablement és objecte d’investigació (el cobrament presumptament irregular per part dels regidors amb dedicació exclusiva i parcial) i centrar l’assumpte en què van percebre diners per oficiar casaments directament de l’Ajuntament i no dels contraents, als quals se’ls establia una taxa municipal. La majoria d’ells també va fer referència a què les quantitats estaven fiscalitzades perquè es cobraven dins la nòmina i es feien els caps de setmana i festius, “fora de l’horari laboral”.

En aquest punt caldria preguntar-se si un càrrec electe té un horari laboral com a tal… o si està al servei dels ciutadans més enllà de dilluns a divendres i de 8 a 15 hores.

CASAMENTS “FORA DE L’HORARI LABORAL”

L’argument que les cerimònies se celebraven fora de l’horari laboral i que això era causa més que suficient per cobrar les indemnitzacions, va ser el més utilitzat pels regidors imputats. Vanesa García, Javier Álvarez i Josep Randos, van coincidir amb Colomé en aquest sentit.

Vanesa García va explicar que, en un principi, hi havia problemes per perquè cap regidor volia oficiar casaments. Però sembla que posteriorment, quan es va fixar una quantitat econòmica per celebració, ni que sigui en concepte de dietes i desplaçaments, alguns d’ells li van agafar el gust.

José Ramírez.

José Ramírez.

Entre els regidors que haurien cobrat més per aquest concepte destaca el titular d’Esports, José Ramírez (CiU), que va ser qui més va ingressar l’any 2012, amb un total d’uns 900 euros. Això sí, va fer bé la seva feina, ja que els contraents sempre van marxar “satisfets” i mai ha “rebut una queixa per part de ningú”.

El regidor d'Urbanisme, Juan Antonio Marín (PSC).

El regidor d’Urbanisme, Juan Antonio Marín (PSC).

El segon per volum de “facturació” va ser el regidor d’Urbanisme, Activitats, Llei de Barris, primer tinent d’alcalde, portaveu del grup municipal del PSC i possible número 2 de la candidatura socialista les eleccions municipals vinents, Juan Antonio Marín, qui segons va dir la seva compareixença judicial va percebre un total de 400 euros en concepte de dietes i desplaçaments.

Álvarez considera que el seu càrrec de regidor té una vigència concreta i requereix una dedicació limitada: de dilluns a divendres, ja que va declarar que les indemnitzacions es van preveure “per realitzar casaments en cap de setmana i fora de l’horari laboral”. Va afirmar que ell no havia celebrat cap cerimònia d’aquest tipus i, per tant, no havia cobrat. Per últim, Randos va dir que va oficiar cinc i va cobrar dos, “uns 112 euros” en total, perquè es feien “dissabtes, diumenges i festius fora de l’horari laboral”.

Altres regidors no van cobrar, o almenys això és el que van assegurar en la seva declaració en el jutjat. Aquest seria el cas de Rosa Maria Pruna (CiU), qui va afirmar que no havia oficiat cap cerimònia i va dir que sentia tristor en considerar que l’acusació havia confós la taxa pública que els ciutadans pagaven amb la prestació de servei que l’Ajuntament pagava als regidors. En opinió de la convergent, les indemnitzacions eren raonables perquè les bodes “sempre recauen en cap de setmana, en agost i fora de les hores habituals de feina”.

Gisela Santos (PSC) va dir que havia oficiat cerimònies, però no va cobrar malgrat ser “un servei extra a l’horari laboral”. Rosa Maria Isidro (CiU) va assegurar que no havia percebut diners per aquest concepte perquè no va fer cap boda. Segons va explicar en el jutjat, quan es va proposar la possibilitat ella ja va advertir que no volia casar ningú, però va matissar que hi havia alguns regidors als quals sí els hi “agradaven aquestes celebracions”.

Dels 10 imputats, nou van declarar pràcticament el mateix. Que allò que va unir l’interès econòmic, no ho separi una acusació…

2 Responses to Ribalta contradiu la versió dels altres nou imputats pels sobresous

  1. Esther G. 13/03/2015 at 13:13

    Felicito Ribalta per la seva valentia. Estic en desacord amb ell en molts temes, però com es diu… Al César lo que es del César. Felicitats per no seguir el camí que han seguit els altres imputats.

    Respon
  2. Joan M. 13/03/2015 at 20:38

    Alguns polítics, com els de les Franqueses, només es mouen per diners. Aquí queda clar que, amb els seus voluminosos sous, no tenen prou i han de rascar d’on poden. Un escrit del secretari autoritza a fer el que es vulgui? Si, com diuen, el feien en el seu temps lliure, la despesa d’advocats se l’han de pagar ells; però ho acabaran pagant els ciutadans, que són els que sempre paguen els errors dels polítics. CiU, PSC, PP i demés demostren que estan en política per servir-se’n, no per servir als ciutadans que els paguen. Almenys Ribalta ha estat honrat i ha demostrat que no va entrar en la planificació de les declaracions.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *