Esteve Ribalta: “El meu principal objectiu és enderrocar Marín”

Negar que Esteve Ribalta tenia el suport de l’executiva local per encapçalar la candidatura del PSC a les Franqueses el 2015, simplement perquè aquesta encara no s’havia pronunciat al respecte, li va valer al seu company de partit Juan Antonio Marín pujar un esgraó en l’escala d’odis personals de l’exalcalde. Aquest ascens es va produir a mitjans del juliol passat, després que es publiqués que el primer d’ells aspirava a tornar a ser cap de cartell i que comptava amb el suport del màxim òrgan local per fer-ho, i el segon li va rebatre que el tema no s’havia tractat en cap reunió.

Ribalta havia declarat dies abans a un mitjà de comunicació que comptava amb el suport de l’executiva local per ser el número 1 l’any 2015, però qui ha estat dues vegades el seu número 3 (2007 i 2011) el va retornar a la realitat: la qüestió no havia estat tractada en executiva, per la qual cosa difícilment podia tenir el suport oficial del màxim òrgan local. En termes similars es va expressar en la mateixa publicació la secretària de Comunicació del PSC local, Amanda Ramos, tot matisant que encara no era el moment d’escollir el candidat, però que era cert que moltes persones ja havien expressat el seu suport a la persona que havia liderat el projecte socialista en les dues darreres eleccions municipals.

“Necessito aposentar molt les coses, he de prendre una decisió”, va dir el primer secretari quan va llegir les declaracions de Marín, visiblement contrariat.

“M’INTERESSA PROVOCAR LA SEVA DIMISSIÓ”

Ribalta, primer secretari de l’executiva del PSC de les Franqueses, es va sentir desautoritzat per Marín; deslegitimat, traït pel seu company; li hauria agradat que aquest hagués optat per callar quan el periodista li va plantejar la qüestió, ni que fos per mantenir les aparences i la imatge d’unitat dins del partit. Però ja que no havia estat així, l’aspirant a ser candidat el 2015 va considerar que les paraules de l’actual regidor d’Activitats i Llei de Barris mereixien una resposta contundent, però de portes endins i sense publicitat. I aleshores va reaparèixer el fantasma de l’enemic a casa, adormit però sempre latent en la seva ment, i va reactivar els plans per desfer-se d’ell provocant la seva baixa. Ja ho va intentar l’any 2012 des de les ombres, amb els serveis d’un detectiu, però ara estava disposat a fer-ho a plena llum, amb els focus de l’assemblea local i la federació comarcal. El pla era “convidar-lo a anar-se’n a casa, a plegar”.

Les declaracions de Marín van caure tan malament a Ribalta, que ni temes com el cas Mercadona (que en aquells dies estava en plena ebullició, amb les primeres declaracions dels imputats fixades per a finals de juliol), el van distreure del seu objectiu de desfer-se del seu company. Les alternatives que es plantejava eren dos: convocar una executiva local o enviar directament un correu electrònic a la federació, en ambdós casos per demanar la dimissió del regidor. “El meu objectiu ara mateix és enderrocar Marín”, va arribar a dir el juliol passat.

Però Ribalta sospesava una altra possibilitat: parlar en privat amb Marín, exposar-li obertament que renunciés i estalviar-se així el tràngol d’haver d’exposar el conflicte en l’executiva local i la federació comarcal. Però la reacció havia de ser ràpida; el primer secretari sentia que el temps se li escapava entre els dits: “M’interessa, en el mínim temps possible, provocar la seva dimissió”, va reflexionar. Però com fer-ho?

Segons ha reconegut ell mateix, Ribalta ja havia intentat amb anterioritat desacreditar al seu company de partit “denunciant” en la federació comarcal qüestions personals d’aquest (que no es priva d’explicar en privat i estendre en determinats fòrums), però el resultat en aquella ocasió no va ser el que esperava: Marín es quedava. Aquesta vegada, no obstant això, optaria per esgrimir motius polítics. “Crec que l’únic que l’importa és cobrar a final de mes i poder treure benefici del seu càrrec de regidor per fer tractes” privats, va dir el primer secretari. I moments després va afegir una reflexió: “Aquest senyor té més interès econòmic que de servei al poble. Està venent els interessos del partit i del poble, anteposa els seus interessos personals i econòmics per davant dels del poble i dels ideals i de la marca per la qual s’ha presentat”.

Ribalta va acabar dient tot convençut: “Sí, utilitzaré això per què el facin plegar”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *