Ribalta: “Marín té problemes, m’ho miro com un malalt i tinc compassió”

Diuen que una de les primeres ocurrències que Esteve Ribalta (PSC) va tenir en arribar a l’alcaldia de les Franqueses després de la moció de censura de l’any 2008 va ser contractar una empresa especialitzada per què realitzés una escombrada del seu despatx, a la recerca de possibles micròfons ocults que hagués pogut deixar el seu antecessor, Francesc Torné (CiU). El sentit comú diu que l’episodi pertany més a la rumorologia que a la realitat, però hi ha qui assegura encara avui dia que la situació es va arribar a produir, malgrat que l’encàrrec professional no es va formalitzar mai.

No és estrany que Ribalta sigui desconfiat. El primer secretari del PSC a les Franqueses i regidor d’Urbanisme té pocs amics dins del partit i de l’actual equip de govern. Ell mateix ho diu. Esteve Ribalta assegura que, lluny d’interpretar-ho com un inconvenient, ho viu com una situació “apassionant”. D’una banda, les seves relacions amb els altres tres membres del grup municipal socialista (Juan Antonio Marín, Gisela Santos i Josep Randos) no són gaire fluïdes si no és de cara a la galeria; i de l’altra, la perspectiva no és gaire millor amb rivals polítics –i en determinats casos també personals– com els convergents Francesc Colomé i José Ramírez (amb denúncies com la que ha originat la investigació del cas Mercadona) o Vanesa García (excompanya socialista que va contribuir a deixar-lo en minoria la passada legislatura). “És divertit –diu– M’he de rendir? M’he d’anar a casa? És un dilema, però no ho faré així, ho faré d’una altra manera”.

Aquesta altra manera a la què es refereix Ribalta implica plantar batalla. De forma sibil·lina, això sí. La seva estratègia consisteix en concentrar els esforços en un sol dels seus “enemics” i no atacar un altre fins a eliminar al primer. I ho explica amb un exemple prou il·lustratiu: “Jo tenia un professor que era de Lleida que anava a caçar perdius petites i les agafava correns. Deia que el secret era concentrar-se en una en concret d’entre tota la camada i anar només per ella; no canviar d’objectiu per molt que es creui una altra, perquè si no, no n’agafes cap”. En les seves reflexions en veu alta, el regidor d’Urbanisme passa de sobte dels records al present: “Si tinc alguna opció, és anar un per un; vull agafar moltes perdius, però no d’una vegada. Ara, a qui vull agafar és al Marín”.

“M’HE DE TREURE AQUEST ‘TIO’ DE SOBRE”

Juan Antonio Marín és, des de fa anys, la guatlla que Ribalta vol caçar. Com ja va avançar en exclusiva Setdies.cat el 2 d’octubre passat, el regidor va ser durant un temps objecte de seguiment per part d’un detectiu que tenia com a missió aconseguir informació personal que el pogués comprometre. L’objectiu de la investigació era esbrinar aspectes de la seva vida privada susceptibles de ser utilitzats després per forçar-lo a dimitir com a regidor d’Activitats, Habitatge i Llei de Barris, i potser també de la política local. “Aquest senyor té problemes i ho he comunicat a la federació”, afirma l’exalcalde. “Em sap molt greu, jo m’ho miro com un malalt i tinc compassió d’ell”, afegeix en to condescendent.

Fins fa només un parell de mesos, Ribalta encara continuava madurant –i explicant– la seva intenció de posar fi a la carrera política de Marín; però això sí, cuidant al màxim tots els detalls, principalment per evitar sortir-ne esquitxat ell mateix. Era conscient que havia de dissenyar un pla on els possibles riscos d’aparèixer davant de tothom –de l’opinió pública i del PSC– com el dolent de la història, estiguessin minimitzats al màxim. I va ser amb aquesta premissa que, com a part de la seva estratègia d’enderroc del seu company de partit, es va plantejar implicar també a l’alcalde, Francesc Colomé (CiU) en l’operació de defenestració: acusaria al regidor d’Activitats d’aprofitar-se del seu càrrec públic per fer negocis particulars.

Segons ha pogut saber Setdies.cat, Ribalta tenia al cap plantejar-li la qüestió a l’alcalde durant les vacances d’estiu o, com a molt tard, abans del ple de setembre. “He de parlar amb en Colomé per dir-li que em sap molt de greu, però que li demanaré [a Marín] que surti; m’he de treure aquest ‘tio’ de sobre”. I per aconseguir el suport del convergent, el socialista estava disposat a posar tota la carn a la graella: amenaçar-lo amb “deixar el govern, fer-lo saltar”, o “pagar” pel favor donant-li suport polític incondicional fins al final de la legislatura.

A la vista de com s’han desenvolupat els aconteixements després de l’estiu, o Ribalta no va arribar mai a fer el pas de parlar amb Colomé o si ho va fer i el convergent va neutralitzar els plans del socialista. Les maniobres polítiques de l’exalcalde, això no obstant, no es limitaven a Marín…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *