Amb un discurs més autonomista que sobiranista, el candidat de Junts per Catalunya i ERC a presidir la Generalitat, Jordi Turull, ha estat poc convincent i no ha aconseguit ser investit a causa del bloqueig de la CUP, que ja va anunciar que mantindria la seva abstenció en la votació. Com era d’esperar, el vallesà no ha passat la primera volta.

En un ple exprès, que el president del Parlament, Roger Torrent, havia convocat a d’un dia per l’altre per la cita judicial que Turull té demà divendres davant el Tribunal Suprem perquè el jutge Pablo Llarena li notifiqui el seu processament, el candidat ha fet un discurs avorrit, més propi d’un conseller delegat d’una gran empresa, que d’algú que aspira a presidir la Generalitat de Catalunya; i molt tou des del punt de vista de l’independentisme.

Jordi Turull, que en la seva intervenció ha parlat en català, aranès i castellà, ha passat de puntetes per la construcció de la república catalana –que exigeix la CUP a canvi del seu suport explícit–, ha criticat la violència d’Estat davant de l’1-O i ha allargat la mà al Rei i a Mariano Rajoy. “Mà estesa –ha dit–. Per nosaltres no quedarà que hi hagi mà estesa si hi ha la més mínima resposta i esperança de rebre la mà estesa del cap de l’Estat o del Govern espanyol”. “Diàleg no significa feblesa, però fins ara no se’ns ha volgut escoltar”, ha afegit.

El candidat també s’ha adreçat al “poble espanyol” i ha recordat Machado. “Ens uneix el desig de viure lliures i en pau”, ha dit.

Turull, que ha aprofitat per desgranar un hipotètic programa de govern amb un caire molt social –fins i tot ha parlat del canvi climàtic– ha refermat el seu “compromís amb la política” –a la que porta dedicat des de fa 35 anys– i amb el “servei al país”. Per això, segons ha dit, assumeix el repte de ser presidenciable “a risc de ser víctima de les injustícies”.

En un moment del seu discurs, Jordi Turull, la tercera de les opcions plantejades pel sobiranisme català després de Carles Puigdemont (fugat a Brussel·les) i de Jordi Sánchez (empresonat), ha dit: “Jo no hauria d’estar aquí”. Potser no li mancava raó.

One Response

  1. Lorenzo Martín

    Poc a poc es van suavitzant… Mentre uns estan a la presó, altres van renunciant al sobiranisme per seguir en llibertat. Traïdors!!!

    Respon

Leave a Reply

Your email address will not be published.