Una immobiliària de Montornès enganya al llogater d’un local

Segons el contracte de lloguer gestionat per Montclau, amb oficina també a Mollet, l'immoble estava "lliure de càrregues"

“Ja és prou difícil posar en marxa un negoci com perquè, des de l’agència immobiliària a través de la qual has llogat un local i el propietari, et posin bastons a les rodes”. Així de contundent es mostra Josep P., qui divendres passat al migdia va haver de tancar les portes del seu cafè-bar, obert feia només un mes. El 16 de desembre, va rebre la visita d’una operària de la companyia elèctrica Endesa que portava l’ordre de tallar el subministrament per impagament d’un deute antic. El tall es va portar a terme i el propietari va signar allà mateix la seva conformitat.

No va ser un tall de llum inesperat, però no per això va deixar de sorprendre el nou llogater. Josep P., que es va assabentar del deute amb posterioritat a la firma del contracte de lloguer, va tenir sempre la convicció que el propietari i l’agència immobiliària valorarien en la seva justa mesura les conseqüències que podia tenir haver llogat un local amb tots els subministres “donats d’alta i al corrent de pagament”, quan en realitat tots ells havien de saber que la situació no era aquesta. I fins a l’últim instant, el nou llogater va tenir l’esperança que, abans que arribés el fatídic moment, hi hauria alguna reacció que evités que ell s’acabés quedant sense llum en el negoci.

Malauradament, no ha estat així. Ni les moltes converses que han mantingut entre si totes les parts, ni el fet que al contracte de lloguer s’especifiqui que “la finca objecte d’arrendament es troba lliure de càrregues i gravàmens”, han servit per evitar el tancament temporal del cafè-bar Tramuntana, situat a l’avinguda Onze de Setembre, 5, de Montornès del Vallès. Tant el propietari com l’agència immobiliària, Montclau (amb oficines a Montornès i Mollet del Vallès), s’han desentès del problema amb el qual s’ha trobat Josep P.

El tall de llum i la baixada de persianes s’ha produït després que el nou llogater es negués a accedir a les pressions rebudes, tant per part de la propietat del local com de la immobiliària, i adreçades a què ell es fes càrrec d’un deute que no li corresponia.

DONEN LLARGUES PER DOMICILIAR L’AIGUA I LA LLUM

Façana de l’agència immobiliària que va llogar el local. (Foto: setdies.cat)

“Lloguer de local comercial en el centre de Montornès del Vallès. Local comercial de superfície 70m2, actualment habilitat com a Bar-Cafeteria (última activitat). Cuina amb sortida de fums, barra instal·lada, dos lavabos reformats (home i dona). El local disposa de climatització i tendal. Local situat en la via principal d’accés al municipi, ideal per a qualsevol activitat. No se sol·licita traspàs. Informi’s de les magnífiques condicions en Montclau, carrer Palau d’Ametlla, 12, de Montornès del Vallès”. Aquest és l’anunci que, a principis del setembre passat, Josep P. va trobar a internet. Interessat per la descripció del local, i considerant que s’adaptava al que estava buscant, va contactar per telèfon amb l’agència immobiliària Montclau. Una comercial el va informar per sobre d’alguns aspectes de l’immoble i de les condicions econòmiques, i tots dos van concertar una visita per a uns dies més tard.

La visita va tenir lloc el 14 de setembre, a les 10 del matí. A més del discurs propi de la comercial referent a la “immillorable” situació del local i les condicions de conservació en què es trobava aquest, la dona ja va indicar des d’un primer moment a l’interessat que la finca disposava d’aigua i llum, i que aquest subministres estaven al corrent de pagament. Després de valorar els diferents aspectes, a més de la inversió requerida per a posar en marxa el negoci de cafè bar, Josep P. es va decidir finalment a tirar endavant l’operació i dos dies després de la primera visita, el 16 de setembre, va signar a les oficines de la immobiliària un contracte de reserva.

El contracte de lloguer definitiu es va signar el 5 d’octubre per un període de deu anys, establint-se de mutu acord de les parts un termini de carència fins al 31 d’octubre. Quan estava a punt de finalitzar aquest temps i faltava poc perquè acabessin les reformes del local, el llogater i el propietari del local van tramitar junts el canvi de nom de la llicència municipal d’activitats. Es van trobar a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Montornès a les 13 hores del 24 d’octubre. Aquell dia, aprofitant la coincidència, el primer es va oferir al segon a realitzar, més aviat millor, el canvi de comptes bancaris per a domiciliar les factures de l’aigua i de la llum. El propietari, però, el va adreçar directament a l’agència immobiliària que era la que, segons li va dir, “s’encarrega de tot, que per això cobra”.

Sense sospitar que es trobava en l’inici d’un particular viacrucis, així ho va fer el llogater. Es va adreçar a l’agència immobiliària i la mateixa comercial que li va “vendre” el local li donar llargues amb diferents excuses. Uns dies després, finalment, li va indicar que aquest era un tema que havia de tractar directament amb el propietari. Veient que no treia l’aigua clara, Josep P. va començar a gravar algunes converses…

VOLEN QUE PAGUI EL NOU LLOGATER

Després de molt insistir a uns i altres, dies després, el nou llogater va aconseguir factures d’aigua i llum de molts anys enrere, això sí, i amb elles va intentar realitzar el tràmit de canvi de domiciliació bancària per si mateix. Primer es va personar a les oficines d’Aigües de Montornès, a on li van indicar que no es podia fer aquest tràmit si prèviament no es liquidava el deute existent (uns 190 euros). En segon lloc, va telefonar a la companyia de la llum. En aquest cas, el deute era molt superior, ja que es devien els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre d’enguany; 1.156,45 euros en total. Va ser quan va demanar explicacions a les responsables de la immobiliària quan li van dir que ell s’havia de fer càrrec del deute. “Per què?”, va preguntar ell. I des de l’agència se li va donar una raó de pes: “el lloguer que pagues és molt barat”.

Durant tot aquest temps, Josep P. s’hi ha negat a pagar un deute que no li correspon. Si bé en la teoria el local estava lliure de càrregues, en la pràctica no era així. A causa de la seva insistència per domiciliar a nom seu el pagament de les factures dels subministres, el nou llogater va descobrir que es devien diners. En el cas de l’aigua, el propietari es va avenir i va acabar pagant el deute; així es va poder realitzar sense més problemes el canvi de compte bancari –no el de titular del comptador, que segueix al seu nom–. En el cas de la llum no ha estat així: el propietari ha preferit no pagar malgrat les reiterades advertències del llogater en el sentit que, en cas que tallessin la llum del local, no li quedaria altra que afrontar les seves responsabilitats.

El 3 de novembre, el llogater va parlar novament amb l’agència. Li va atendre al telèfon una de les responsables, però pel darrere es va ficar una altra en la conversa. “Diga-li que [l’anterior llogater] té un deute, que li han ajornat”. Quan Josep P. va trucar a la companyia elèctrica per a informar-se sobre com podia fer el canvi de nom, l’operadora li va explicar que aquest pas era inviable si no es pagava abans el que es devia,  d’una vegada o en terminis. També li va dir que l’ordre de tall del subministre tenia data del 14 d’octubre i que no existia cap aplaçament en els pagaments, tal com li havien assegurat a la immobiliària.

La mateixa versió que va obtenir el llogater va ser la que van rebre els propietaris en la companyia elèctrica quan es van desplaçar fins a les oficines de Gas Natural en Sabadell. Allà els van explicar que era impossible fer el canvi de titularitat mentre el deute estigués vigent. Va ser aleshores quan se li va tornar a demanar al nou llogater que pagués el deute de la llum; i la segona en què algú relacionat directament amb la propietat, en aquest cas el gendre del propietari, li va dir que l’agència s’encarregava de tot, inclosos els subministres.

DEIXAR QUE TALLIN I UN COMPTADOR NOU

El 7 de novembre era el dia escollit pel nou llogater per aixecar les persianes del Cafè Bar. S’havia disposat tot perquè fos així, però res va ser com s’havia previst. Malgrat la seva emprenyamenta, Josep P. va accedir a esperar uns dies més perquè, segons li van dir des de l’agència, hi havia una petita possibilitat que els propietaris paguessin el deute. Així les coses, va decidir no obrir aquell dia. Però no es va avorrir. En lloc d’estar al darrere de la barra, es va passar bona part de la jornada al telèfon parlant amb les responsables de la immobiliària.

Quan el llogater li va exposar a una de les responsables de l’agència que havia arribat el dia de l’obertura i que no podria obrir, la dona el va intentar convèncer novament perquè pagués ell el deute i la nova alta dient-li que la llum era un benefici per a ell. Josep P. li va respondre que no pagaria ni una cosa ni l’altra, ja que havia llogat un local que, en principi, disposava de tots els serveis al corrent de pagament. Li va recordar a la professional de la immobiliària que li va dir ja a la primera visita i ella ho va reconèixer.

Aquell mateix dia, les responsables de l’agència es van reunir amb els propietaris. La proposta que els hi van fer va ser la següent: esperar que Gas Natural Fenosa tallés la llum del local –amb independència que el nou llogater obrís o no el negoci– i contractar un nou comptador i el servei amb una altra companyia, amb Fecsa Endesa en concret. De qualsevol manera, la professional tampoc estava gaire convençuda de la maniobra que ella estava proposant, ja que, segons va afegir, hi havia la possibilitat que la nova companyia no ho permetés.

DIVENDRES DIA 16 VAN TALLAR LA LLUM

Després de dies d’incertesa, el tall de subministre va arribar divendres passat. Al voltant de les 12 del migdia, una operària de la companyia elèctrica es va personar en el bar amb l’ordre de tallar la llum. El llogater va avisar el propietari, que es va desplaçar fins al local acompanyat de la seva filla i una representant de l’agència immobiliària. L’operària li va acostar l’ordre. Després de llegir-se-la, la va signar. A més de no resoldre el problema quan encara hi era a temps, amb la seva rúbrica en el document va deixar constància de la seva conformitat amb el procés i amb el seu resultat final. Es podria haver negat a firmar, però no ho va fer.

El Tramuntana Cafè Bar, tancat des de divendres dia 16 de desembre. (Foto: setdies.cat)

Sentint-se impotent davant la situació, l’única sortida que li va quedar a Josep P. després del tall de llum va ser treure de les neveres els productes frescos i congelats (valorats en més de 1.500 euros), la majoria dels quals s’han hagut de llançar a les escombraries per impossibilitat de trobar un lloc alternatiu on guardar-los. Després, amb resignació, va publicar un avís dirigit als seus clients en la pàgina de Facebook del Tramuntana Cafè Bar: “Vam llogar el local a través de Finques Montclau de Montornès del Vallès i ens van assegurar que tenia tots els subministres donats d’alta i al corrent de pagament. Però no era així. Després de signar el contracte (5 d’octubre de 2016), quan vam voler tramitar el canvi de compte bancari per a realitzar el pagament de les factures, van descobrir que es devien alguns rebuts de l’aigua i de la llum.

El propietari va pagar el deute de l’aigua en el seu moment i es va fer el tràmit de canvi de compte, però s’ha negat a pagar la de la llum (que la companyia ha tallat aquest migdia).

Per això, ens veiem obligats a tancar temporalment. Tornarem a obrir al més aviat possible. Disculpin les molèsties”.

Cal dir que Josep P. ha rebut moltes mostres de suport de persones que s’han solidaritzat amb ell. Però altres, en canvi, en suposada defensa de l’agència immobiliària, s’han dedicat a insultar-lo i amenaçar-lo de forma molt subtil. És per aquesta raó per la qual el seu nom no surt complet en aquesta informació. L’home, sense saber quan podrà tornar a obrir el bar i víctima d’una situació que ell no ha provocat, ja ha posat el cas en mans dels seus advocats.

4 Responses to Una immobiliària de Montornès enganya al llogater d’un local

  1. Alberto 21/12/2016 at 12:00

    Es lamentable que un propietario actúe así, pero todavía lo es más que lo haga una agencia inmobiliaria. Se supone que las agencias están para mediar entre las dos partes, no para una de ellas. Cuando se firma un contrato, la agencia tiene que defender los intereses de las dos partes porque ambas se convierten en clientes suyos. No sé si el nuevo inquilino ya habrá denunciado, pero yo lo habría hecho inmediatamente. Mucho ánimo y adelante. Soy de Montornès, cuenta conmigo como cliente cuando vuelvas a abrir.

    Respon
  2. Nancy 21/12/2016 at 16:51

    Las inmobiliarias van a pillar su comisión y ya, y siempre se ponen a favor de quien les interesa más. Yo alquilé con Vallesllarnova de Mollet y un tanto de lo mismo: cuando hay un problema se desentienden totalmente. Para mí, las inmobiliarias no sirven de nada, solo para sacarte dinero. Podría expandirme más, pero no me vale la pena. Mi único adjetivo es “sinvergüenzas”, sin más.

    Respon
  3. Elena 24/12/2016 at 16:49

    Un bon professional hauria assumit prèviament la responabilitat de mirar que tot estigui al corrent de pagaments.Es una vergonya el que fan aquesta gent de Montclau, que no saben treballar ni fer res.

    Respon
  4. Inma 28/12/2016 at 16:23

    La misma agencia me alquiló “un piso” sin célula de habitabilidad. En el momento que lo descubrí, gracias al ayuntamiento, la inmobiliaria me daba largas y finalmente me dijo que había roto el pacto con el propietario. Pagar su servicio y adiós.. Arrepentida de no haber denunciado ni al propietario, y por supuesto, a la inmobiliaria.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *